móns infinits

La meva ignorància em porta cap a llocs que mai he visitat,per exemple cap al centre de la teva realiat,del que veritablement és i no sembla...que existeix de debó.
La meva ignorància m'ha portat cap a móns de fantasia, ple de nubols i estrelles que ballen al ritme d'un mateix so, -sense ella mai hauria arribat a estimar d'aquella manera- penso cap a dintre.

Sento enveja del seu entorn,dels que podem sentir la seva veu i dels que comparteixen riures i baralles..de tot això i més,....la solitud em lliga de mans i no em deixa sortir d'aquesta espiral,donant voltes.

Fa dies,setmanes...que amido els meus impulsos ,no els solt a l'aire com si fossin colomes de la pau, transmetent un missatge solidari i representant aquesta quietud plena de bondat,sinó que són com nens en el col·legi a l'hora de l'esbarjo,rebels,feliços,juganers,amb picardia,però sense maldat,pot semblar un gest arravatat,però no s'ésser d'altra manera,i precisament el que m'agrada de tu és això,que no ets com jo,que m'aportes coses noves,meravelloses,amb les quals poder somiar o riure dies sencers,sense haver de demanar més, em duus a un lloc on podria ser la reina del conformisme i seria feliç.