What happens when you lose everything?you just start again ( maxïmo park)

la tornada del festival va coincidir amb l'única cosa que em duu important des de fa un any, ara mateix em sento trist,i un poc incompresa,com si no hagués consol,i bé.. decideixo tornar a escriure en català perquè m'expresso millor quan tinc els ànims pels sòls.

Després de molts mesos nomenant a R en aquest bloc,ja no sé que sentir,si pena,ràbia,tristesa,o fer que ha estat un mal somni.

Vénen al meu cap frases de cançons que mitiguen la desolació,i el buit que deixa en el meu la pèrdua d'aquesta il·lusió diària, billy corgan diu If you'll love you'll find,i això és el que vaig fer,vaig donar tot el que vaig poder fins a no poder més,la impotència,el saber i reconèixer que no podia ésser,..ara l'única cosa que temo és perdre la seva amistat,sàvia que si li deia corria el risc de perdre'l com amic,i em penedeixo de tantes coses que no sabria per on començar.

Deixaré que el temps faci la seva funció,com quan tens una ferida al cos,s'ha de donar un temps...

Temps enrere,en aquest mateix bloc,vaig dir...."dóna igual quantes carabasses et donin,que estàs disposades a rebre totes les del món sencer!!que sempre haurà una cançó que t'ajudarà a superar-lo,que la por no et detindrà,perquè? a que s'ha de tenir por? a l'amor?..tenim por al desamor,però de res val anticipar-se i donar per fet el que no ha succeït,val la pena intentar-lo i si surt malament,sempre tindré una cançó que m'animi".

Odio la paraula "auto-engaño" i molt més aplicar-me el concepte,però ara no se m'ocorre gens més enginyós i vàlid...,sempre he volgut aparentar ser més forta del que sóc,però ara de res val fingir aparences,ja està tot dit sense haver dit gens, resulta estrany,però he après una vegada més,que en ocasions els silencis poden arribar a dir més que les paraules.

Ho pitjor de tot en aquesta situació és que a part del que m'ha tocat,has de pensar en l'altra persona perquè no es senti malament per no estimar-te,i això és cert,no es tracta d'agafar una balança i sospesar qui dóna més,i qui és mata i qui botxí,aquesta no és la reacció que vull donar,per res,per això,fins i tot en temps de tanta feblesa emocional he de ser forta.

Que dur és enamorar-se,bé millor dit tot el contrari.És una sensació molt rara,no convius amb aquesta persona,ni comparteixes accions quotidianes,però el trobes a faltar molt,encara que aquesta persona segueixi estant en el mateix lloc,encara que aquesta persona hagi viscut en mi mateixa molt temps,potser sigui per això, i potser ja no segueixi estant en el mateix lloc,sinó que s'hagi anat allunyant.


can a taste of love be so wrong?
as all things must surely have to end
and great loves will one day have to part
i know that i am meant for this world
and in my mind as i was floating
far above the clouds
some children laughed i'd fall for certain


així em sento,de cop i volta el caramel es torna amarg..



I wake up, it's a bad dream, no one on my side
I was fighting but I just feel too tired to be fighting