Sempre que vull posar-me a escriure el que penso,...el meu cap no pot parar de pensar,que si coses dolentes,i embolics,i paranoies...i llavors les coses bones que m'han pasat s'esvaeixen com el fum d'una cigarreta.
fa uns dies em va pasar coses molt bones,el meu aniversari..26 ja..mare de deu!i el fet d'haver anat amb R a celebrar-ho,i d'ser amb tots els meus amics.
Però quan R em parla de qui no m'hauria de parlar...em torno boja,i no puc pensar en res més.
vull que tot això s'acabi,ja,d'una vegada,sento com si m'haguessin llevat un pes de sobre,i m'empipo amb ell,i penso em un distanciament fictici,perquè després m'envia un misero email de quatre paraules i jo li explico la meva vida en vers,jo no se si és per prudència,o és massa correcte,però diria que és per covardia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada